Tirol del Sud
El Tirol del Sud és un país muntanyós del nord de la República Italiana, que limita amb el Tirol austríac al nord (d'aquí en ve el nom), Suïssa a l'oest, el Vènet al sud-est, el Trentino al sud i la Llombardia a l'est. Administrativament, rep el nom de Provincia autònoma de Bolzano - Tirol del Sud, i és una de les dues parts constituents de la regió del Trentino - Alto Adige, una de les cinc regions a les quals la Constitució italiana dota d'un estatus autonòmic especial.
Per tant, i per dir-ho d'alguna manera, el Tirol del Sud és una autonomia dins d'una altra autonomia. Des de la reforma regional del 1972, aquesta província autònoma té àmplies potestats legislatives, a diferència de la resta de províncies de l'Estat. Té també una considerable autonomia financera, fins al punt que pràcticament el 90% dels impostos recollits resten a l'àmbit provincial.
Pel que fa a la legislació, el Tirol del Sud té competències exclusives en una sèrie de matèries com la toponomàstica, la urbanística, el turisme, l'agricultura i l'educació infantil, entre d'altres. Tenen més pes les competències compartides amb l'Estat: policia local, educació primària i secundària, comerç, i sanitat, entre d'altres.
Quan el Partit Popular del Tirol del Sud (SVP), la formació que encapçala el Govern en coalició amb el Partit Democràtic (d'àmbit estatal) va presentar la seva declaració programàtica el passat 30 de desembre de 2008, va posar l'accent en el federalisme fiscal i va anunciar la intenció de reclamar la transferència de noves competències de Roma a Bozen, la capital de la província. Entre d'altres qüestions el president de la província, Luis Durnwalder, va parlar del servei de correus, la seguretat pública i el personal de les agències estatals i dels tribunals, així com de la radio-televisió pública italiana RAI, que el Govern sud-tirolès mirarà que incorpori l'alemany i el ladí, les llengües pròpies del país, en les seves emissions al territori.
Les competències del Tirol del Sud estan garantides per un tractat interestatal, un acord bilateral, entre la República Italiana i la República d’Àustria que va donar forma a l'actual Estatut d'autonomia de 1972.
El panorama polític del Tirol del Sud està dominat principalment pels partits d'àmbit exclusivament sudtirolès. Els partits dominants a l'Estat italià -Poble de la Llibertat i Partit Democràtic- sumen aquí cinc escons d'un total de 35, mentre que els nacionalistes sudtirolesos no baixen dels 26.
Però dins d'aquest darrer bloc hi ha diferències importants. L'SVP (18 escons), d'orientació demòcrata cristiana i autonomista/federalista, defensa els interessos de les comunitats alemanya i ladina, però sense reclamar el canvi de l'estatus actual. Altres partits van més enllà de l'estatus quo, com Els Liberals (5 escons), que demanen la celebració d'un referèndum sobre l'eventual reunificació del territori amb Àustria. També la Unió del Tirol del Sud (1 escó), i la seva escissió, Llibertat Sud-Tirolesa (2 escons), defensen el dret a l'autodeterminació i la plena independència del país.
A banda d'aquests, al Parlament sud-tirolès hi trobem els Verds (2 escons), Lliga Nord Südtirol -el partit de Bossi- i Unitalia, aquests darrers amb un escó cadascú.
Tirol del Sud es incorporada a Itàlia després de la Primera Guerra Mundial en compensació per combatre i donar suport el Regne d'Itàlia, encara que tard, a les potències aliades. Fins llavors, el Tirol el Sud havia format part, juntament amb la resta del Tirol, a l' Imperi Austro-hongarés. Mentre la major part de la regió del Tirol va passar a formar part de la nova República austríaca, el sud tirolés, juntament amb la regió italiana de Trento, s'incorporaven a la monarquia italiana, no sense protestes de bona part de la societat sudtirolesa. El maig de 1945, les potències que venceren a la Segona Guerra Mundial (els EUA, l’Unió Soviètica, França i el Regne Unit) varen trobar-se el problema sudtirolès sobre la taula. Els partits italians volien que es mantingués la frontera del Brenner, mentre que Austria i el Südtiroler Volskpartei (SVP), recent creat, reclamaven l’annexió del país a Àustria. A la Conferència de pau de París, el 1946, es va confirmar la frontera existent fins llavors del Brenner entre els dos estats. Només que a canvi d’un estatut d’autonomia per al Tirol del Sud. L’acord, signat pels ministres d’Afers Estrangers austríac (Karl Gruber) i italià (Alcide De Gasperi) va convertir-se en la base perquè entre 1948 i 1949 es possessin en funcionament la regió autònoma del Trentino-Tirol del Sud i les províncies autònomes de Trento, d’una banda, i del Tirol del Sud, de l’altra.
Però el nou estatut autonòmic, amb menys competències de les previstes a l'Acord Gruber-De Gasperi, no va satisfer els interessos sudtirolesos. A finals de 1957 una gran manifestació com mai s'havi vist al país, a Sigmundskron, va reclamar una major autonomia per al Tirol del Sud. Les reclamacions autonomistes en augment i radicalitzant-se - amb el suport del govern austríac a les exigències sudtiroleses- van forçar a Àustria i Itàlia a mantenir noves converses per mirar de trobar una solució satisfactòria per a totes les parts, però aquestes fracassaren i el 1959 Bruno Kreisky, ministre d’Afers Estrangers austríac, davant l’assemblea general de les Nacions Unides va advertir que el seu país presentaria la qüestió del Tirol del Sud davant aquesta instància internacional. Circumstància que es va donar el 1960. Amb l'Estat austríac avalant internacionalment les reivindicacions sudtiroleses de major autogovern -integració a Austria inclosa- la situació encara es va tensar més a partir de gener de 1961, quan van esclatar les primeres bombes posades per extremistes del Comitè per l'Alliberament del Tirol (BAS) per forçar al govern de Roma a negociar una sortida a la crisi que s'havia estancat. La negociació arriba l'1 de setembre d’aquell mateix any quan a instància del govern italià es creava la Comissió dels 19 (formada per onze representants italians, set tirolesos de parla alemanya i un ladí), encarregada de trobar una solució al problema. La comissió va trigar tres anys a fer públiques les seves conclusions que suposaren l'inici de noves converses entre les repúbliques d' Itàlia i Àustria.
Però els sudtirolesos han continuat exigint més autogovern per al seu país. El partit nacionalista tirolés SVP es manté amb majoria absoluta i un petit, però creixent, independentisme consolida posicions ( Die Freiheitlichen, Süd-Tiroler Freiheit i Union für Südtirol ) . El 2001, gràcies a canvis a la constitució italiana, encara augmentaren més les atribucions de la província autònoma.
Idiomes oficials: alemany, ladí i italià
Capital: Bozen
Ciutat més gran: Bozen
Superfície: 7.400 km²
Població: 487.673 Estimació 2006
Densitat: 220 hab/km²
Moneda: Euro (EUR)
