Grenlàndia

Grenlàndia fa 300 anys que resta sota el domini del Regne de Dinamarca, aministrada fins el segle XX com a una colònia. El 1925 va rebre unes minses transferències d’algunes competències en matèria social. Fou en les dècades 20 i 30 que tingueren lloc transformacions econòmiques destacables: la caça i la pesca tradicionals van perdre importància davant les piscifactories, la cria de l’ovella i l’extracció de matèries primeres.

El govern de Grenlàndia va passar a mans d’oficials locals durant l’ocupació alemanya de Dinamarca entre 1940 i 1945. Els Estats Units garantiren la seva protecció a canvi de l’establiment de bases militars. Reintegrada Grenlàndia a Dinamarca el 1950, s'escull una assemblea popular grenlandesa autònoma. Tres anys més tard, Grenlàndia va deixar de ser considerada oficialment una colònia. És a partir de llavors que el país va experimentar una important modernització. La població va doblar-se en 30 anys (50.000 habitants el 1980) i van passar a viure principalment a les localitats del sud-oest.

L’autogovern grenlandès, però, no rep un important impuls fins el 1979, amb l’establiment d’una nova Assemblea Nacional amb seu a Nuuk. L’assemblea es feia càrrec de tota una colla de competències, entre les quals educació, impostos i polítiques laborals.

Des de l'entrada en vigor d'aquest estatut d'autonomia, Grenlàndia ha anat guanyant competències econòmiques, socials i culturals. El 1985, Grenlàndia va abandonar la llavors Comunitat Econòmica Europea, per desacords amb la política pesquera comunitària, malgrat formar part de Dinamarca,que en va continuar sent membre. Fins arribar al 25 de novembre de 2008, amb la celebració d' un referèndum per augmentar la seva autonomia i modificar el seu vincle i status amb Dinamarca. El 75% dels votants van donar suport a l’increment de l’autogovern. Dinamarca es reserva, principalment, les polítiques en afers exteriors, defensa, ciutadania i moneda. La clau de volta d'aquesta transferència és la gestió dels recursos naturals, que segons els càlculs del Govern grenlandès permetrà compensar els subsidis que l'illa deixarà de rebre de Copenhaguen. Amb l’entrada en vigor del nou status (el passat 21 de juny de 2009), l’illa s'ha fet càrrec de 37 noves competències i ha obtingut el reconeixement de Grenlàndia com a nació i ha fet del grenlandés la seva única llengua oficial. A més, en virtut del referèndum, Dinamarca reconeix a Grenlàndia el dret a l’autodeterminació.

Però això no és tot, els independentistes han accedit , `per primer cop, al govern aquesta passada primavera. El partit independentista Inuit Ataqatigiit amb el 43,7% dels vots ha duplicat escons (31). El nou govern independentista ja ha anunciat que el seu objectiu es preparar i dur el país a la seva plena sobirania, encara que no sigui, ara per ara, una tasca urgent i immediata."

Grenlàndia:

Idiomes : grenlandés (des el passat 21 de juny única llengua oficial)
Capital: Nuuk
Ciutat més gran: Nuuk (15.000 habitants) . Altres ciutats importants: Sisimiut, Ilulissat
Superfície: 2.166.086 km2
Població: 56.648 habitants (dades oficials de 2007)
Densitat: 0,026 hab./km2
Moneda: Corona danesa